A instància del Jutjat del Mercantil núm. 16 de Madrid, vaig ser designat perit informàtic en un procediment ordinari.
Aquest procediment havia estat instruït prèviament pel Jutjat del Mercantil núm. 11 de Madrid. En el marc d’aquesta instrucció prèvia, va ser elaborat un informe pericial informàtic per part d’un altre perit informàtic designat judicialment i establert a Barcelona. Durant la instrucció al Jutjat núm. 16, es va sol·licitar l’ampliació de certes qüestions contemplades en l’informe pericial informàtic prèviament aportat, i es va acordar que aquesta ampliació fos duta a terme per un nou perit designat judicialment.
L’objecte del litigi es basava en una fuga d’informació per part d’un exempleat de la part demandant, defensada pel bufet Uría Menéndez. La demanda enfrontava dues empreses nacionals i una empresa comunitària, totes elles especialitzades en la prestació de serveis de contractació electrònica i certificació de comunicacions electròniques, consolidades en els seus respectius negocis i amb presència internacional.
La meva incorporació com a perit al procediment va requerir l’estudi de l’informe pericial prèviament aportat. En les seves més de 300 pàgines, es relacionaven diferents antecedents, elements d’investigació, accions dutes a terme al llarg d’una línia temporal i els resultats de les anàlisis de diferents evidències informàtiques, que incloïen, entre d’altres, diversos discs durs i un Virtual Data Room (VDR). Després de l’estudi d’aquest informe, vaig sol·licitar l’accés a una sèrie d’evidències que contenien diferents repositoris de fitxers, ja que se’n requeria l’anàlisi a l’efecte de respondre les qüestions plantejades en la meva designació com a perit informàtic.
A més de l’anterior, per a l’elaboració de l’informe pericial encomanat, va ser necessari dur a terme una reunió presencial a Madrid, una reunió mitjançant videoconferència per realitzar l’adquisició d’evidències existents en un espai d’emmagatzematge al núvol i una altra videoconferència per realitzar l’adquisició forense d’evidències existents en el sistema ERP gestionat per l’empresa comunitària. En aquesta última videoconferència, es va comptar amb la col·laboració del bufet Maio en tasques de coordinació.
L’anàlisi de les evidències adquirides, incloent-hi un informe pericial de FTI Consulting i un altre de GrantThorton, va posar de manifest, des de diverses fonts d’informació, l’accés per part de l’extreballador a una àmplia gamma de documentació propietat de la part actora. Aquesta documentació presentava un variat grau de rellevància tecnològica, i abastava informació de disseny de bases de dades, recomanacions sobre usabilitat i experiència d’usuari d’aplicacions informàtiques, codi font, informació sobre arquitectura d’aplicacions, documents sobre seguretat de la informació, documents tècnics i de gestió de projectes de sistemes informàtics.
Després de la presentació del meu informe pericial, la part actora el va traslladar al perit informàtic autor de l’informe inicial, a l’efecte de verificar que les conclusions recollides en ambdós informes eren compatibles entre si i favorables als interessos de la defensa. Per a la meva sorpresa, vaig rebre una trucada telefònica d’aquest perit, on reconeixia el valor del meu informe i m’agraïa la feina plasmada en aquest.
En aquest procediment, la vista va tenir lloc a la seu del jutjat, situada a la Gran Via de Madrid, i es va requerir la ratificació presencial dels dos perits informàtics designats al llarg de tota la instrucció. Va ratificar en primer lloc el perit informàtic designat des del Jutjat del Mercantil núm. 11, que va romandre a la sala durant la meva ratificació. En acabar la vista, hi va haver un reconeixement mutu entre ambdós perits per la tasca exercida per cadascun, així com per la bona impressió que s’havia emportat l’altre perit en presenciar la meva ratificació i les respostes a les qüestions presentades per les representacions lletrades de les parts demandades, que sumaven fins a un total de 4 advocats.
